Això pot ser unes de les moltes conseqüències derivades de la crisi financera que pateixen últimament els nostres boscos, les empreses per estalviar-se diners aboquen directament les seves deixalles a la natura, si pot ser al costat d’un riu, per si hi ha una crescuda que vagi tot a parar al fons del mediterrani i així amagar les proves del delicte. Bidons, ferros, pneumàtics i sobretot deixalles de la construcció són elements característics del paisatge natural de Catalunya, clar que quan parlem de paisatge natural per a molts politics només són el Montseny i Aigües Tortes i poca cosa més, la resta no és natura, si no que és una mena de paisatge reservat per quan les vaques vinguin grasses tornar a especular o a construir una gran via de comunicacions.
A les fotografies que us mostrem hi ha bidons buits i ferros, però també hi ha bidons plens i amb classificació de toxicitat Xi, aquesta classificació correspon a substàncies i preparats no corrosius que per contacte prolongat amb les mucoses i la pell pot provocar una reacció inflamatòria, al•lèrgica i irritant a les persones, els gasos no es poden inhalar i cal evitar el contacte amb la pell. Bàsicament són olis essencials per la preparació de productes de cosmètica, però que poden ser molt nocius per la fauna aquàtica i el medi ambient en general.
De vegades no són directament les empreses les que fan la gestió dels seus propis residus, aquestes treballen amb empreses subcontractades que es dediquen a fer aquesta tasca. A l’administració correspon trobar els responsables, però l'etiquetatge dels bidons pot donar moltes pistes per trobar-los.
Si esteu interessats en trobar tot tipus de deixalles al bosc, les podreu trobar molt a prop de la depuradora de Santa Eulàlia de Ronçana, al terme municipal de Lliçà d’Amunt, no us oblideu de portar calçat còmode, i la càmera de fotos és indispensable, per fer una bona panoràmica.