Es tracta d’un ocell d’uns onze centímetres, de galtes blanques amb una línia ocular i una taca ventral negra. Les parts inferiors són grogues. Les plomes del llom, les de les ales i les de la cua són d’un blau cobalt.
Aquest petit ocell té preferència pels boscos de caducifolis, especialment els de roure, tot i que també fa niu en alzinars, pinedes i suredes tant de terra baixa com d’alta muntanya fins a 1550 metres d’altitud. Sovint pot ser observada en arbredes fluvials o prop de masies i ambients suburbans. Als pobles i ciutats pot ser vista també en jardins i parcs. A l’estiu s’alimenta bàsicament d’insectes i d’aranyes que captura a les branques dels arbres. En èpoques més fredes, la mallerenga blava sol freqüentar les menjadores d’ocells. En el cas de Lliçà d’Amunt, com la resta de mallerengues, és fàcil de veure a les branques dels pins i arbres de capçada espessa. Fàcilment observable a zones arbrades properes al riu i als jardins de cases particulars. Aquesta espècie pot ser observada durant tot l’any.
Aquest petit ocell té preferència pels boscos de caducifolis, especialment els de roure, tot i que també fa niu en alzinars, pinedes i suredes tant de terra baixa com d’alta muntanya fins a 1550 metres d’altitud. Sovint pot ser observada en arbredes fluvials o prop de masies i ambients suburbans. Als pobles i ciutats pot ser vista també en jardins i parcs. A l’estiu s’alimenta bàsicament d’insectes i d’aranyes que captura a les branques dels arbres. En èpoques més fredes, la mallerenga blava sol freqüentar les menjadores d’ocells. En el cas de Lliçà d’Amunt, com la resta de mallerengues, és fàcil de veure a les branques dels pins i arbres de capçada espessa. Fàcilment observable a zones arbrades properes al riu i als jardins de cases particulars. Aquesta espècie pot ser observada durant tot l’any.
Fotografia d'un exemplar de mallarenga blava anellat per un membre del Grup Parus el dia 3 de novembre a Can Feu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada