Sovint, si sortim a passejar i veiem el remat pasturar, ens pot sobtar veure uns ocells de tamany força gros posats a sobre les ovelles. Es tracta dels esplugabous. És una espècie fàcil d'observar ja que es mou en grups de varis exemplars. El seu plomatge és de color blanc i d'alçada pot arribar als 52 cm. La seva aparença és de cos compacte, potes grises, bec de color groc i coll bastant curt (pel que fa a la família a la qual pertany), que sovint du recollit.
És una espècie que en els últims anys s'ha estès cap al Nord i que hiverna a Catalunya des dels anys setanta. Aquest fet fa que el tinguem al nostre país i, concretament, que també el poguem observar a la vall del Tenes. Fins fa ben poc aquesta espècie era difícil de veure fora del seu hàbitat natural (aiguamolls i albuferes), però en els últims anys el podem veure en indrets agícoles i rurals. A Lliçà d'Amunt i a Santa Eulàlia de Ronçana, per exemple, el trobem en conreus o bé quan hi ha un tractor llaurant, el podem veure a darrere picotejant els insectes i cucs que hi ha a sota terra.
L'alimentació depèn de l'hàbitat. En zones humides s'alimenta de granotes i petits peixos mentre que en pastures i conreus els insectes i altres invertebrats formen part de la seva dieta. A les pastures, com podem veure a la foto que hi ha més amunt, els trobem posats a sobre del bestiar fent de "desparasitadors". Podriem dir que les ovelles deixen posar els esplugabous al seu llom a canvi que les desparasitin.
Nia, a partir de l'abril, en colònies, en arbres i arbusts prop de llacs i rius, barrejat sovint amb altres espècies de martinets i fins i tot amb el bernat pescaire. Com es pot veure a la imatge següent, la bassa del Pardaler, a Lliçà d'Amunt, és un indret que fa de dormitori per a alguns exemplars d'aquesta espècie que tenim a la vall del Tenes.
Fotografia: Primera fotografia Màrius Gómez. Segona i Tercera Pau Boixader.
